Principis que fonamenten el nostre Projecte Educatiu. L'escola es caracteritza per ser:
-
ACOLLIDORA. L’atenció i cura de totes les persones que formen
part de la comunitat educativa.
-
AFAVORIDORA. El reconeixement dels infants com a ciutadans
de ple dret, amb un espai propi que cal que els sigui garantit per
afavorir al màxim les condicions que han de permetre el seu
desenvolupament.
-
ACTIVA. La creença en la capacitat de meravellar-se dels infants. En el potencial del seu instint de curiositat i exploració com a mitjans per conèixer el món que els envolta i la seva capacitat per construir coneixement a través de la pròpia acció, de les seves emocions, del desenvolupament de les seves habilitats creatives i de l’intercanvi de relacions personals amb els altres i el seu entorn.
-
CUROSA. La creació d’un entorn on els espais són importants i han d’estar pensats i dissenyats per afavorir el desenvolupament de les potencialitats dels infants. Cerquem entorns de benestar que permetin als infants viure, conviure, comunicar, expressar, jugar, actuar, crear, relacionar-se, observar, cooperar, aprendre,...
-
INCLUSIVA. Disseny d’entorns d’aprenentatge oberts i flexibles (mesures i suports universals) que permetin a tothom l’accés, la participació i l’aprenentatge en igualtat d’oportunitats, donant a cadascú el que necessita (equitat). Una escola per a tothom i un projecte per a cadascú que reconeix la diversitat com un fet universal i comparteix i respecta els valors inclusius.
-
INNOVADORA. Una escola que aposta per la formació permanent, entenent-la com una responsabilitat personal i professional, que ha d’esdevenir una eina de suport i enfortiment del Projecte Educatiu. Compromesa amb totes les persones de la comunitat educativa, centrada en un bon clima i un alt nivell d’implicació, capaç de transformar les discrepàncies en aspectes positius per a la reflexió i la presa de decisions consensuades, sempre a través d’una actitud d’escolta i una valoració de les diferents creences.
-
OBERTA i COMPROMESA. Una comunitat que viu oberta al seu entorn i esdevé un espai on es treballen models culturals, valors, normes i formes de conviure, tot cercant maneres de relacionar-se amb la realitat exterior i que vol contribuir en el respecte i la millora del medi ambient, la pau i la justícia social.
-
PARTICIPATIVA. Una escola oberta, democràtica i participativa, on l’escolta de l’altre i el diàleg compartit i respectuós esdevenen un element clau per a la convivència, on infants i adults ens escoltem i comuniquem amb la voluntat de construir diàlegs conjunts que ens permetin evolucionar i créixer.
-
RESPECTUOSA. Un lloc on han de crear-se les condicions necessàries perquè tot infant pugui sentir-se atès, estimat, valorat, feliç i segur. On els adults acompanyem als infants de manera curosa i respectant els seus processos de creixement, prenent una actitud tranquil·la, sense presses, on la intervenció esdevé mesurada i es regula en funció de les seves necessitats i demandes, per mitjà de la presència, l’observació, l’escolta, l’estimulació, el guiatge i la provocació d’experiències.
-
RIGOROSA. Una escola amb l’objectiu educatiu de garantir en els infants el desenvolupament de competències per a la vida (aprendre a ser, estar, fer, conèixer i conviure) que els han de possibilitar les estratègies i habilitats necessàries per esdevenir competents, adaptar-se i interactuar amb els reptes d’un món canviant, tant a nivell social com tecnològic. Una avaluació que fomenta el progrés i l’èxit de tot l’alumnat. Avaluació formativa i formadora.
Entenem els infants com subjectes de ple dret i no com simples receptors passius d’educació i protecció, perquè tot infant és un ésser social, actiu i creatiu, amb potencial cognitiu i afectiu que es troba en procés de desenvolupament.
Persones complexes i úniques que esdevindran artífexs de la construcció del seu propi coneixement i de la seva pròpia identitat a través de les relacions que estableixin amb els altres i amb el món que els envolta.
Volem partir del reconeixement dels infants com a persones competents, agents actius i preparats per anar descobrint les seves possibilitats psíquiques, afectives i socials.
Infants, amb un desig innat per aprendre i gran capacitat per comprendre i construir coneixement per sí mateixos, a qui, des de l’escola, els adults que els donem suport i acompanyem, haurem de garantir-los entorns organitzats i pensats per respondre a la seva diversitat de potencialitats i necessitats. Reconeixent que cada infant és únic i irrepetible, i haurà de ser acompanyat respectant el seu procés maduratiu, així com proveint l’escola dels suports i les mesures d’atenció que assegurin la presència, la participació, l’aprenentatge i el progrés de tots i cadascun d’ells.
Les teories de l’aprenentatge intenten explicar els processos gràcies als quals els infants i, en general, qualsevol persona, pot aprendre coneixements, habilitats o actituds. Diferents autors, en funció del marc teòric o paradigma que defensen, expliquen l’aprenentatge d’una manera o d’una altra, posant l’accent en uns factors per sobre dels altres. No obstant, no hi ha cap teoria que doni una visió integrada del desenvolupament i de l’aprenentatge humà. Per això, malgrat que optem per una visió constructivista de l’aprenentatge, des de l’escola considerem del tot necessàries moltes de les aportacions fetes des d’altres teories per comprendre i afavorir els aprenentatges infantils.
Loris Malaguzzi.
Reggio Emilia
Lev Vigotsky
David Ausubel
Jerome Bruner
Jean Piaget
Maria Montessori
Sense entrar en un discurs massa extens, la pretensió del qual fos presentar les diferents aportacions de les teories que expliquen l’aprenentatge humà, sí que considerem important mencionar que d’elles i de diversos moviments i corrents de la pedagogia del segle XX entorn el qual també es fonamenten les nostres reflexions i la nostra intervenció educativa, extraiem algunes consideracions en relació a l’aprenentatge dels infants que volem destacar, en tant que orienten la nostra intervenció educativa.
Aquestes són:
-
La capacitat d’aprenentatge és present en els éssers humans des de l’inici de la vida.
-
És un procés que dura tota la vida.
-
És un procés individual que es produeix en el medi: l’infant aprèn mitjançant la seva activitat mental. Els infants aprenen a partir de la seva activitat, de l’acció, de la seva capacitat d’experimentació, de la seva interacció amb el medi. L’infant no és un simple receptor de coneixements, sinó un actiu constructor de coneixement a través de l’observació, l’experimentació i el joc.
-
No totes les persones aprenem de la mateixa manera (estils cognitius).
-
L’aprenentatge de tota persona està influenciat pel seu grau de desenvolupament (maduració i ritmes d’aprenentatge).
-
La motivació i l’interès facilita l’aprenentatge.
-
No tot s’aprèn de la mateixa manera (aprenentatge per descobriment, per condicionament, per imitació, etc).
-
L’aprenentatge implica coneixements, habilitats intel·lectuals, habilitats motrius, actituds, valors, etc.
-
No sempre s’aprèn conscientment, és a dir, s’aprenen moltes coses sense tenir la voluntat explícita d’aprendre-les, ni s’aprèn només allò que és socialment adequat.
-
L’aprenentatge ha de promoure l’autonomia.
-
Cal partir dels coneixements o experiències prèvies.
-
Caldrà partir del desenvolupament efectiu de l’alumne/a per fer-lo progressar a través de la zona de desenvolupament proper (ZDP), en el camí entre allò que podem fer sols i allò que podem fer amb l’ajut dels altres.
-
Cal proposar activitats d’ensenyament–aprenentatge potencialment significatives i proporcionar ajuts contingents.
-
Cal cercar aprenentatges funcionals, que l’infant usi en diferents contextos.
-
Caldrà tenir en compte que, també a partir dels aprenentatges, l’infant construeix la imatge d’ell mateix i desenvolupa l’autonomia i l’autoestima personals.
-
L’aprenentatge es pot donar entre iguals i també és important l’estímul que suposa la diversitat d’edats.
-
Els canvis produïts per l’aprenentatge no són sempre permanents. És més, els aprenentatges poden modificar-se per altres de posteriors.
Com a mestres hem de conèixer l’infant, saber com aprèn i disposar de bases psicològiques i pedagògiques sobre les quals construir les propostes d’intervenció educativa.
Pérez, L. Infància i Educació. Didàctica de l’Educació Infantil. IOC.
